Bloc de l'editora
15.11.2011
Animals de companyia i literatura
De petita sempre demanava un gosset, sempre m’han agradat els animals i sempre n’he volgut tenir. Com un gos era massa per a la meva mare, vaig tenir tortugues, periquitos i peixos.
Arriba Nadal i molts nens i nenes demanen un animal de companyia, un gos, un gat, una tortuga, un conillet d’Índies... La il•lusió de rebre el regal fa que moltes vegades oblidem les responsabilitats que això comporta. Gats i gossos no són joguines que fem servir només quan ens ve de gust. Ens fan companyia i nosaltres els en fem a ells, però també contraiem un compromís en tenir-los. Una gossa o un gos no es poden tenir sempre tancats a casa, cal treure'ls i cal fer-ho també de manera responsable. Ara entenc per què la meva mare em deia que no podíem tenir un gos: el pis era mitjanet però tots fèiem horaris complicats i no ens podíem responsabilitzar de les passejades que necessita un animal a la ciutat.
Els animals domèstics fan companyia, tornen àmpliament l'afecte que reben, introdueixen en infants i joves els conceptes necessaris de rutina i responsabilitat, ens posen en contacte directe amb un ésser viu ric, únic i irrepetible en necessitats, apetències, gràcies i tot tipus de detalls. A més, amb freqüència, els animals domèstics indueixen a passejar a persones poc predisposades a fer-ho i fins i tot es poden convertir en una ajuda valuosa per als qui pateixen problemes psicològics o llargues malalties. Aporten un efecte tranquil•litzador i, segons investigacions recents, amb la seva presència produeixen en certes persones una disminució de la pressió arterial i del nivell d'ansietat. Però centenars d’animals de companyia són abandonats quan es perd l’interès per ells. Per això recomano la lectura del nou llibre de Maria Barbal, Cada dia penso en tu, que els fa un homenatge, on cada conte pretén captar la riquesa que aporta la relació que s’estableix entre nosaltres, els éssers racionals, i els que no ho són. Maria Barbal explora les relacions entre humans i animals. La companyia, la compenetració, l'observació, el temor, l'afecte. Un recull de narracions amb un estil àgil i agut, sensible, que conforma un llibre particular, de gran bellesa.