Columna: El bloc de l'editor

Frankfurt 2011

— 2011-10-14

Frankfurt 2011</a>

Ahir tornà;vem en un avió; gran part d'editors, agents i alguns productors catalans. Tornà;vem de La Fira de Frankfurt</a>, la majò;ria cansats però; amb idees, cobertes i llibres nous per fer.

Jo era la primera vegada que anava a la Fira com a editora. Hi havia estat l'any que Catalunya va ser la cultura convidada i ja m'havia sorprè;s la quantitat de gent que viu del mó;n del llibre. Ho coneixia, tothom que està; al sector sap què; é;s i en sent a parlar. A casa, que som molts del sector, n'hi ha que ja fa trenta anys que hi van. Però; ho has de veure per fer-te’n una idea. É;s impressionant.

É;s cert que els temps han canviat i que les noves tecnologies permeten que les notí;cies corrin mé;s rà;pid i sigui mé;s fà;cil mantenir el contacte amb agents i editors estrangers. Però; Frankfurt continua sent una font d'inspiració; per a moltes editorials.

Aquest any han passat moltes coses, perquè; sempre hi ha anè;cdotes diferents. Frankfurt ha coincidit amb el pet que va fer BlackBerry</a>. Molts editors incomunicats, sense poder twittejar ni explicar al Facebook com avanç;ava la Fira. Era com fa vint anys, que no hi havia mò;bils, ni Internet, ni Twitter</a>, ni Facebook</a>..

Dimarts vam sopar amb els editors de Stieg Larsson</a>, les seves agents, que só;n encantadores i a mé;s estan entusiasmades amb el fet de compartir aquest gran è;xit. També; hi havia Joaquim Larsson, el seu germà;, amb una gran similitud fí;sica amb l'autor. Vam ser privilegiats i vam veure escenes de la peŀlí;cula americana que protagonitzarà; Daniel Craig</a>. Té; mooooolt bona pinta, però; haurem d'esperar al gener del 2012 per veure-la. Edicions de luxe fetes amb or, premis i fundacions, moltes NOTÍ;CIES, però; la mé;s interessant la possibilitat de veure les noveŀles de Larsson convertides en cò;mic.

Dimecres va ser un dia intens de visites i ";Nice to meet you";. El sopar va ser molt agradable, amb productors catalans i alemanys, organitzat per l'ICIC</a>. Editors intentant vendre possibles sè;ries i pel•lis dels nostres llibres...

Dijous, mé;s cites i mé;s llibres, però; vam tenir temps de visitar altres pavellons, veure molts llibres, agafar idees de cobertes, veure edicions d'altres editorials de llibres que hem publicat nosaltres, americans, francesos, italians, alemanys... tot serveix per poder agafar idees i començ;ar a pensar en el pla editorial del 2012.

Celebracions

marketing@grup62.com — 2011-10-13

Ens agrada celebrar les coses, tot el que ens passa de bo, tot el que é;s positiu, tot el que ens comporta un mí;nim d'iŀlusió; ens agrada celebrar-ho. Encara mé;s, crec que ho hem de celebrar.

La setmana passada vam celebrar els 50 anys de la Sí;lvia Soler. Vaig conè;ixer la Sí;lvia el 2003. Aquell any guanyava el Premi Fiter i Rossell, que es donava a Andorra, amb una noveŀla que em va apassionar. Curta però; on ja intuï;a que la Sí;lvia formaria part del meu imaginari literari. Mira'm als ulls va fer que ané;s a buscar les seves anteriors noveŀles, L'arbre de Judes i El son dels volcans. La Sí;lvia va fer un salt a la popularitat amb el 39+1 i les aventures de l'Í;lia i les seves amigues. Però; despré;s va arribar Petons de diumenge i la noveŀla va merè;ixer el Premi Prudenci Bertrana. Cada llibre, cada noveŀla, ens ha fet compartir una mica mé;s, i dimarts passat celebrà;vem entre amics aquests 50 anys tan ben portats! Ens agradaria haver anat de creuer com la seva famí;lia fora de sè;rie en el seu ú;ltim llibre, però; no ha pogut ser!!!

La mateixa setmana vam celebrar amb una colla de llibreters que feia cinc anys, quan en Ferran Torrent publicava nou llibre i amb l'editorial els convidà;vem a fer una paella al famó;s Casa Carmina, de tornada ens vam quedar atrapats al tren. Sortí;em a les 18.30 hores de Valè;ncia per arribar a les 10 del matí; a Sants. Va ser una nit divertida. Des d’aleshores cada any ens trobem per les mateixes dates i ho celebrem. Recordem junts cada hora i riem, el mé;s important é;s que riem!!! Aquest mes en Ferran treu una nova noveŀla, un thriller d'espies que no té; res a envejar als grans autors del gè;nere. Us la recomano, perquè; passareu una molt bona estona.

Toni Soler, Emili Teixidor i el cinema

marketing@grup62.com — 2011-09-23

El proper divendres 23 de setembre s’estrena 14 d’abril: Macià; contra Companys ; </a>al Festival de Sant Sebastià;</a> , una docuficció; televisiva dirigida per Manuel Huerga i escrita per Toni Soler</a> .

Encara no he pogut veure la pel·;lí;cula, però; tothom en parla molt bé;. La setmana passada Manel Lucas m’explicava que estan contents del resultat i que segurament hi haurà; mé;s projectes en aquesta direcció;.

No sé; ben bé; què; va ser primer, si l’ou o la gallina, el que sí; que sé; é;s que Toni Soler va convertir aquest projecte en un projecte 360 graus i va pensar també; a traslladar la seva idea al format llibre. Columna el va presentar el passat mes de juny, i com a la pel·;lí;cula, reprodueix tres dies de la histò;ria de Catalunya, els dies en què; es va proclamar la Repú;blica. Toni Soler, historiador i periodista, é;s capaç; de recrear, amb rigor i agilitat, la Barcelona de l’abril de 1931, descriure dues personalitats carismà;tiques, Macià; i Companys, dues maneres diferents d’entendre la polí;tica i el catalanisme. El llibre é;s una tarda de bona lectura!

L’any passat, Ester Pujol, ara directora editorial de Grup62, acompanyava Emili Teixidor</a> ; a Sant Sebastià;, on es presentava Pa negre</a>, dirigida per Agustí; Villaronga. Fa temps que tots sabem dels è;xits de la pel·;lí;cula, precedits per l’è;xit del llibre, que set anys despré;s de la seva publicació; ha tornat a ocupar les llistes dels mé;s venuts. La setmana passada rebí;em amb il·;lusió; la notí;cia que Pa negre era preseleccionada per representar el cinema espanyol als Oscar. Pa negre, inspirada en la novel·;la del mateix tí;tol d’Emili Teixidor, continua fent histò;ria.

Esperem que Sant Sebastià; aporti els mateixos auguris per al 14 d’abril: Macià; contra Companys.

Vinyes, cava, bona companyia i una novel•la

— 2011-09-22

Vinyes, cava, bona companyia i una novel•la

Avui, 21 de setembre hem posat a la venda el llibre El silenci de les vinyes</a>. Coincidint amb la sortida del llibre, hem visitat els escenaris que han inspirat a l’autora, Gisela Pou. El dia ens ha acompanyat, i mentre aprení;em com es talla el raï;m, el sol cremava sobre les pells d’alguns que han quedat ben vermells, hem esmorzat pa amb uns tomà;quets espectaculars, embotit de la terra, acompanyat com no, de cava, tot plegat envoltats per un mar de vinyes que semblaven morir a la falda de la muntanya de Montserrat. La gent de Can Feixas</a> ens han acollit i han estat uns amfitrions extraordinaris.

La segona parada ha estat a Segura de Viudas</a>, on hem vist el procé;s d’elaboració; del cava i hem visitat les bodegues. La calor apretava però; hem tornat a carregar piles amb un aperitiu i un tastet de diferents varietat de caves i vi.

Una visita rà;pida La fassina de Can Guineu a Sant Sadurní; d’Anoia que ha acabat en un dinar a Cal Blay</a>.

La companyia ha estat molt agradable i realment els que hem llegit la novel•la hem pogut comprovar com els llocs que hem visitat et situen a casa l’Aurora Brucart de Bas, la matriarca d’una consagrada famí;lia de vinicultors. Mare de cinc fills, fascinada pel poder i massa orgullosa per saber perdonar. Amb un accident que el lector acabarà; descobrint que é;s un homicidi s’inicia El silenci de les vinyes, una magnifica i apassionant histò;ria de traï;ció; i venjanç;a. Un relat carregat de passions contingudes, enganys i mentides.

Gisela Pou ens endinsa en el mó;n del cava!

Passejant per la Ciutadella, i de sobte, llibres!

marketing@grup62.com — 2011-09-16

Per segon any, la Setmana</a> ha tornat al parc de la Ciutadella, en un entorn completament renovat. Cal dir que el nou disseny de la Setmana fa que passejar entre llibres sigui molt agradable, els dó;na mé;s visibilitat, els espais estan completament integrats al circuit, i la veritat é;s que ve de gust comprar llibres.

Ahir, autors, periodistes, actors, triaven un fragment d’algun llibre i llegien a l’aire lliure. El pú;blic i els passavolants escoltaven... Vicenç; Villatoro</a> i el seu Moon River</a>, Manel Lucas, que va triar un fragment de Camí; de Sirga</a>, Queco Novell llegint Maletes perdudes</a> i Maria Carme Roca</a>, que ens endinsava en el mó;n grec amb la seva Escollida pels dé;us</a>.

A prop es donava el premi Trajectò;ria a l’escriptor Joaquim Carbó;</a>, a qui vaig poder felicitar personalment; encara recordo quan vaig llegir La casa sota la sorra</a>, un dels primers llibres d’aventures que van caure a les meves mans, un llibre que segur que ha contribuï;t al meu gust per la lectura.

Quan ja marxava, arribava Isabel-Clara Simó; amb el seu marit i Matthew Tree conversava amb Jordi Puntí;...

Us recomano la visita a la Setmana, un passeig entre arbres, autors i llibres.

Ja estem de tornada!

— 2011-09-09

Ja estem de tornada.Les vacances só;n una è;poca ideal, temps per llegir, temps per estar amb els teus, temps per no haver de fer res, temps per a tot allò; que no es pot fer quan no està;s de vacances...
Però; per a la majoria s’han acabat les vacances i arriba el mes de setembre. Per a alguns significa el retorn a la rutina, per a d’altres significa posar el comptador a zero, nous propò;sits: anar al gimnà;s, fer dieta, millorar l’anglè;s, deixar de fumar... El setembre pot significar un mes de reflexió; per proposar-nos nous reptes i per millorar.
Jo só;c partidà;ria del segon grup. Torno al mes de setembre amb mé;s idees i mé;s energia, i amb ganes de fer les coses millor que abans. Só;n propò;sits, però; per alguna cosa es començ;a....
Per a tots aquells que busqueu ser una mica mé;s feliç;os, m’agradaria recomanar-vos la lectura de L’home que volia ser feliç;, de Laurent Gounelle</a>, una faula que ja ha fet feliç; mé;s d’un milió; de lectors, una lectura que no et deixa indiferent i que et permet obrir els ulls davant d’un mó;n nou ple de possibilitats on podem descobrir la manera d’alliberar-nos de tot allò; que ens impedeix ser feliç;os. Aquest é;s el primer llibre de Gounelle, fins ara nomé;s disponible en castellà; i editat per Maeva. Alguns lectors ja han conegut aquest autor amb el llibre No me n’aniré; sense dir-te on vaig, una novel•la prà;ctica i optimista que va arribar a les llibreries al mes de març;.
Si el mes de setembre é;s pura rutina, us puc recomanar El bolí;graf de tinta verda, d’Eloy Moreno</a>, la histò;ria d’algú; que é;s capaç; de capgirar la seva rutina, però; no sense cap conseqü;è;ncia. Un llibre que ja han llegit mé;s de 70.000 lectors i que ara podeu trobar en català;. Com el mateix autor explica, el llibre neix quan l’autor seu davant de l’ordinador amb una idea: escriure una histò;ria del dia a dia. Un cop acabada, va decidir autoeditar-la, pensant que ningú; la voldria publicar. La seva dedicació; i el reconeixement dels lectors van fer que Espasa s’interessé;s pel llibre. A dia d’avui porta milers d’exemplars venuts.
Dos llibres diferents però; que seran novetat aquest mes de setembre i que us faran passar una bona estona.

Demà alguns comencem les vacances, i crec que aquest any en tenim moltes ganes….

marketing@grup62.com — 2011-07-29

Demà; tancarem l’ordinador, ens emportarem alguns originals per llegir –jo confesso que me n’emporto molts per posar-me al dia del que publicarem de cara la tardor–. Les intencions sempre só;n bones, però; despré;s acabo llegint-ne la meitat…Aquesta ú;ltima setmana han arribat alguns dels exemplars que es posen a la venda al mes de setembre i he de reconè;ixer que des que estic a edició;, cada vegada que veig fet, sobre la taula, un dels llibres que hem treballat, m’envaeix una sensació; que no sé; explicar, però; diria que està; entre l’orgull i la satisfacció;. De feina ben feta. Penso en l’equip que fa que sigui possible, i sé; que la Cesca va fer una revisió; del text molt acurada, la Sandra va proposar unes imatges de coberta, la Dina en va triar una i va fer unes observacions al tipus de lletra, la Pema va qü;estionar el tí;tol, l’Alexandre va aportar informació; addicional sobre el text i la Sí;lvia va trobar a faltar una frase de coberta… Entre tots, el llibre va anar agafant forma i ara reposa sobre la meva taula, a punt per vendre’s.La setmana passada arribava Un creuer fora de sè;rie, de la Sí;lvia Soler, la segona part d’Una famí;lia fora de sè;rie, un llibre divertit, per passar una bona estona! També; va arribar Llibertat, de Joanathan Franzen, un llibre que em fa especial il•lusió; llegir durant l’estiu, perquè; é;s llarg, i m’agraden els llibres llarg quan saps que tens temps per llegir. L’han qualificat d’obra mestra i asseguren que é;s un dels millors retrats de la societat americana. Un escà;ndol sense importà;ncia va arribar ahir. É;s un llibre que recomano, la descoberta de Carles Casajuana despré;s de L’ú;ltim home que parlava català;, Premi Ramon Llull. Ha estat un gran encert. Hi haurà; moltes novetats: llibres prà;ctics com els de la Maria Lluï;sa Ferreró;s que ens donaran les claus per poder educar els nostres fills sense estrè;s, llibres per emocionar-te com El silenci de les vinyes de Gisela Pou, El demà; començ;a avui de Cecelia Ahern o El cel que ens queda d’Alejandro Palomas, llibres per descobrir-nos com L’home que volia ser feliç; de Gounelle o llibres per cuinar com el nou llibre de receptes de Fermí; Puig.Se’ns presenta una tardor amb molta varietat i esperem que n’hi hagi per a tots els gustos.Bon estiu a tots! I recordeu, que a la maleta no us hi falti un llibre!

El món editorial està de celebracions

— 2011-06-30


El mó;n editorial està; de celebracions. En un mes Seix Barral</a>, editorial fundada el desembre de 2011 per Victoriano Seix i els germans Luis i Carlos Barral, ha celebrat durant el mes de juny el seu centenari. Ahir l’agent Sandra Bruna</a> va celebrar 10 anys de la seva agè;ncia literà;ria. En un moment que sembla que tot va cap avall, dues rosses apassionades pels llibres poden recollir el fruit de la feina ben feta. Elena Ramí;rez</a>, directora de Seix Barral</a>, reafirmava a totes les entrevistes que no hi ha una fó;rmula mà;gica. No hi ha un mè;tode per poder arribar a treure el cap en el sector, que el secret era treballar, treballar i treballar. Durant la festa celebrada ahir a la Sala B del Luz de Gas</a>, els autors i editors coincidien que Sandra Bruna</a> posa passió; a cada hora que passa a la seva agè;ncia, que cuida cada projecte i autor com si fos ú;nic, que respecta la feina de les dues parts i sobretot que tot això; ho fa amb una veu dolç;a i un somriure. A les dues les felicito, a elles i a l’equip que les ajuda a capitanejar els seus projectes dins del sector editorial. É;s temps de celebració; i això; ens hauria d’animar! Per molts anys!

Ha arribat a les llibreries la pollockmania!

marketing@grup62.com — 2011-06-10

De la mà; de dues bibliotecà;ries franceses, Anne Plichota</a> i Cendrine Wolf</a>, ens arriba el primer llibre d’una sè;rie literà;ria mà;gica que té; com a protagonista Oksa Pollock</a>, una nena de tretze anys, carinyosa i valenta. Els Pollock es traslladen a Londres i Oksa no nomé;s haurà; d’afrontar el canvi d’escola, sinó; que també; començ;arà; a descobrir el secret familiar. Els Pollock no só;n una famí;lia mé;s: provenen d’un regne anomenat Edè;fia i Oksa é;s la clau entre Edè;fia i el nostre mó;n.Ahir ens visitaven les autores, que ens explicaven sorpreses com l’interè;s per la histò;ria que van crear ha crescut grà;cies a les xarxes socials i a internet. Van ser els lectors abans que les editorials, i ara la sè;rie s’ha convertit en un fenomen a tots els nivells. La pollockmania</a> arribarà; a 25 paï;sos en els prò;xims mesos; a Franç;a ja han venut mé;s de 200.000 exemplars, i el 2013 arribarà; als cinemes.La sè;rie ja porta tres volums publicats a Franç;a, i s’està; escrivint el quart dels sis volums que tenen previst publicar. Les autores estan d’acord que no volen veure l’Oksa adulta.Despré;s de veure el seu primer llibre refusat a totes les editorials on el presentaven a causa de la postura defensiva dels editors davant la quantitat de succedanis de Harry Potter</a> rebuts, ara les autores asseguren que “Oksa Pollock no é;s la germana petita de Harry Potter</a>”, tot i que reconeixen ser admiradores de la brità;nica J. K. Rowling</a> i el jove aprenent de mag que van causar una revolució; dins de la literatura juvenil.

Avui hem presentat el nou llibre de Toni Soler

marketing@grup62.com — 2011-06-03

Avui hem presentat el nou llibre de Toni Soler. Per a mi é;s un dia especial, poder estar al costat de Toni Soler, un dels autors mé;s importants del segell COLUMNA, compartint la presentació; del seu nou llibre. Ens vam conè;ixer fa quasi set anys i jo aleshores era la cap de comunicació; de COLUMNA. Vam promocionar junts un llibre titulat Vota’m, inú;til. Aquells dies de promoció; a diferents llibreries de Catalunya em van servir per conè;ixer el vessant mé;s “serió;s” de Toni Soler. Vaig recuperar el seu primer llibre i em va divertir molt la seva lectura, i despré;s vaig llegir el seu gran best-seller Histò;ria de Catalunya (modè;stia a part). També; em va servir per guanyar alguns quilets: a en Toni li agradava conduir menjant llaminadures, i é;s clar, la temptació;...Llicenciat en Histò;ria Contemporà;nia, en Toni combina d’una manera espectacular les eines que dó;na la ficció; amb la passió; per la histò;ria i la capacitat divulgativa, com va fer en el seu debut literari amb una novel·;la com Pretè;rit imperfecte o amb altres llibres com L’ú;ltima carta de Companys o Histò;ria de Catalunya (modè;stia a part), que porta venuts mé;s de 150.000 exemplars i encara avui se’n venen milers cada any en la seva edició; de labutxaca. 14 d’abril. Macià; contra Companys ficciona els tres dies en què; Catalunya va ser una repú;blica sobirana amb dos protagonistes de personalitats molt carismà;tiques però; també; amb dues maneres d’entendre la polí;tica i el catalanisme. Vuitanta anys despré;s, Toni Soler torna al passat per respassar un dels moments mé;s importants de la nostra histò;ria.El llibre forma part d’un projecte de 360º; i aviat el veurem convertit en una pel•lí;cula dirigida per Manel Huerga.

Avui es posa a la venda "Habitacions tancades"

— 2011-03-16

Demà; es posa a la venda Habitacions tancades</a>, de Care Santos</a>. Com a editora de Columna, Planeta i Destino en català; ;hauria de dir tot de meravelles sobre el llibre, però; no puc parlar com a editora del llibre. Tinc la sort que la seva publicació; coincideix amb la meva nova tasca al capdavant de Columna, però; vaig llegir el llibre encara com a responsable de mà;rqueting i comunicació; de Grup62. Me'l van fer arribar com una aposta important, així; que el vaig llegir com faig amb molts altres tí;tols.

La Care Santos ;em va atrapar, em va fer entrar a la Barcelona de finals del segle XIX i començ;aments del XX de la mà; d'uns personatges que es van definint a poc a poc, a cada pà;gina. Passat i present van transportant el lector dins de la trama.

Violeta Lax rep una misteriosa carta que farà; que es retrobi amb els seus avantpassats. La portarà; a visitar un palauet situat al passeig de Grà;cia, propietat de la seva famí;lia. Allà; es descobrirà; una cambra en destruir un mur, una cambra amagada i tancada on es trobarà; el cadà;ver d'una dona.
Tot plegat portarà; la Violeta a desenterrar la histò;ria de la seva famí;lia, els seus secrets.

En un moment intens a la ciutat i coincidint amb l'incendi dels primers grans magatzems, Almacenes El Siglo, Care Santos aconsegueix una novel•la que no pot defraudar cap tipus de lector.
;

Em sento privilegiada

— 2011-03-02

Em sento privilegiada d’haver compartit amb Joaquim Maria Puyal el procé;s d’edició; i promoció; del seu primer llibre. Per a molts de nosaltres, la majoria diria jo, en Puyal é;s un referent en el mó;n dels mitjans de comunicació;. Per a mi, en Puyal entra cada cap de setmana a casa meva des de fa ja molts anys, per retransmetre els partits del Barç;a en català;; però; també; é;s aquell periodista que va fer una televisió; “diferent” i dic diferent perquè; realment eren programes que recordo veure en famí;lia, que ens agradaven, esperà;vem aquell dia per poder veure.

Ahir vam presentar el seu primer llibre, i he pogut entendre on era aquella diferè;ncia. Joaquim Maria Puyal é;s un home apassionat, enamorat de la televisió;, que cuida cada detalls, que té; un concepte molt clar de la comunicació;, del que hauria de ser i avui dia no é;s. Aicnà;lubma, lluny de ser un manual, é;s un llibre de reflexions, les reflexions d’un observador de luxe, sobre el que està; passant als mitjans de comunicació;. Só;n molts els conceptes que es van descobrint al llarg de la lectura. Ell mateix diu que é;s un llibre que no dó;na solucions, però; que intenta situar els lectors, que reivindica la televisió; com un servei i diu que el seu primer objectiu é;s informar i divulgar: “Hem de fer diaris i programes amb impacte, han de poder arribar a la massa, però; el seu primer objectiu no pot ser entretenir; entretenir ha de ser una condició;, però; no l’objectiu”.

Puyal va parlar ahir mé;s d’una hora i mitja amb professionals de la comunicació;. Ahir em vaig tornar a sentir privilegiada, i com a persona molt propera als mitjans i com a usuà;ria, nomé;s puc recomanar la lectura del primer llibre d’un dels mestres de la comunicació;, amb un aví;s en paraules de l’autor: “No é;s un llibre medià;tic, é;s un llibre amb contingut medià;tic”.
;

Setmana d'estrenes

— 2011-02-23

Els canvis que s’han produï;t a Grup62</a> aquests ú;ltims dies m’han portat cap a l’edició;, i concretament, a fer-me responsable, juntament amb un equip, del segell COLUMNA</a>.
Així; que aquesta é;s la meva primera entrada al blog de l’editora. Aquesta é;s una setmana d’estrenes: m’he estrenat com a editora en algunes feines que fins ara –tot i que fa quinze anys que estic al mó;n de l’edició;– no havia realitzat mai, m’he estrenat com a editora presentant llibres en roda de premsa i m’estreno com a editora al blog.
Ahir, juntament amb Temas de Hoy,</a> vam presentar una novel•la histò;rica, potent, que ens situa a finals de l’Edat Mitjana i començ;aments del Renaixement i ens explica la histò;ria d’en Joan, un nen que ens acompanyarà; al llarg de tot el llibre, una novel•la d’aventures, de superació;, de lluita i aprenentatge, que porta el lector a conè;ixer una de les parts de la histò;ria mé;s fascinants; la llum del saber trenca les tenebres de l’Edat Mitjana i reapareixen els valors clà;ssics. En Joan serà; un heroi del Renaixement.
Ahir Jordi Molist</a> ens explicava com havia tramat la novel•la i ho feia en un escenari immillorable, El far de San Sebastià;, a Llafranc, on començ;a la histò;ria del nostre protagonista. El llibre no sortirà; fins al dia 4 de març;, però; Promet-me que serà;s lliure</a> é;s una obra que fa molt de temps que treballem a l’editorial, juntament amb la gent de comunicació;, de mà;rqueting, comercial i els editors en castellà;; é;s el que en diem una aposta de Sant Jordi.
No puc acabar aquest post sense donar les grà;cies a l’autor, que, implicadí;ssim en tot el procé;s del llibre, serà; un element clau per a tots aquells que llegireu la novel•la.
;

Mas Pla

— 2010-10-22

“Avui ha fet un dia de tardor magní;fic: aire sec, sol clar. Em passejo com cada dia, pels camps. Els colors s’han endolcit, la llum sembla destil.lada. M’acosto, com cada dia, als vells xiprers del minú;scul cementiri rural.El cel blau, rentat, s’ha presentat en la companyia d’uns blancs, lleugers, vaporosos, petits nú;vol errants. Les feines del dia s’han produï;t durant el matí;, dins d’una llum forta i clara; a la tarda, han quedat com nimbats per una mò;rbida, vaga, llum daurada. (...)
”Del capí;tol “Tardor: els darrers grills” del volum Les hores, Obra completa de Josep Pla (Edicions Destino, 1971).
Aquest matí;, a Llofriu, al Mas Pla, hem celebrat dues notí;cies importants respecte al llegat d’un dels gegants de les nostres lletres: Josep Pla. El Grup 62 i Edicions Destino tornen a posar a l’abast de tots els lectors l’Obra Completa de l’autor empordanè;s. I en col.laboració; amb la Fundació; Josep Pla i la Universitat de Girona hem posat les bases per a la nova Cà;tedra Josep Pla que impulsarà; els estudis sobre la seva obra. Avui també; ha fet un dia de tardor magní;fic.

Enamorar-se a Frankfurt

— 2010-10-06

Com cada any, la Fira del Llibre de Frankfurt reuneix el gremi de l'edició; d'arreu del mó;n. É;s moment de retrobades, de fer noves coneixences. Sovintegen les llagues als peus per les llargues caminades amb sabates acabades d'estrenar, però; també; les copes i rialles al vespre, a l'hotel Frankfurter Hof. I, de vegades, es produeix un coup de foudre, l'enamorament d'un llibre que brilla per damunt dels altres. Aquest any n'hi ha algun que pica l'ullet insistentment... Ja us explicaré; si al final ens l'enduem cap a casa. De moment, us adjunto aquest gat, meravelló;s, que vigila un dels passadissos de la fira.
;

UN DIA de David Nicholls un llibre emocionant

— 2010-04-30

Una histò;ria d’amor sense data de caducitat
El dia 20 de maig publiquem un llibre meravelló;s titualt UN DIA</a>.
É;s sobretot una histò;ria d’amor, amb totes les lletres. Una autè;ntica love story. Però; é;s també; una novel.la sobre l’amistat, les dificultats per ser fidels a nosaltres mateixos i el pas del temps.É;s un llibre emocionant, en un sentit literal de la paraula.
Emociona: fa somriure, riure, encongeix el cor, fa plorar…
Entrem en matè;ria, i us avanç;o algunes coses de l’argument:En Dexter i l’Emma tenen vint anys i el dia 15 de juliol del 1988, just a la festa de la seva graduació;, passen la nit junts. L’endemà;, amb tota la vida per davant, veuen que s’entenen molt bé; però; que só;n molt diferents.
Ella, l’Emma é;s idealista, encantadora, ve d’una famí;lia de classe treballadora, li agrada la literatura… Ell, en Dexter, é;s de classe acomodada, é;s un noi despreocupat i aficionat a les festes i les relacions d’una sola nit.
Es pregunten com seran d’aquí; a vint anys, quan rondin els quaranta, que en aquell moment els semblen molt lluny.El mateix estiu, la seva vida segueix camins diferents: en Dexter se’n va a recó;rrer Europa durant tot un any i l’Emma s’ha de quedar a edimburgh a treballar a un restaurant tex-mex per poder continuar estudiant.
Grà;cies al narrador del llibre, descobrirem com evoluciona la seva vida, perquè; els veiem cada 15 de juliol de cada any segü;ent -1989, 1990, 1991…- fins a l’any 2007.
Ester Pujol
;
QUÈ; N’HAN DIT
«;Ambiciosa, absorbent, perspicaç;, amena. [...] Brillant en la descripció; de les dues ú;ltimes dè;cades de la vida cultural i polí;tica brità;nica. La lectura de platja perfecta per aquells a qui repel•leix la mera idea de les lectures de platja.»; (Nick Hornby, autor d’Alta fidelitat)
«;La histò;ria d’amor definitiva lligada a una è;poca per a tots els que hem desitjat algun cop algú; que no ens corresponia.»; (Adele Parks)
«;No é;s gaire habitual trobar una novel•la que parli del passat recent amb tanta autoritat, i encara menys que dibuixi els dos protagonistes amb tanta solidesa i amb una fidelitat a la vida real tan dolorosa que tanquis el llibre literalment amb la sensació; que els coneixes tan bé; com als teus millors amics. Es fa difí;cil d’imaginar que algú; pugui topar amb personatges tan ben construï;ts i no reconè;ixer-hi l’extraordinari talent de l’escriptor que els ha creat.»; (Jonathan Coe, Guardian, Llibres de l'any 2009)
«;Difí;cilment es podrà; trobar aquest any una comè;dia romà;ntica mé;s dolç;a i penetrant que la histò;ria d’en Dex i l’Em.»; (Independent)
«;M’ha encantat. É;s absolutament meravellosa. Un llibre commovedor i apassionant.»; (Kate Mosse)
«;Absolutament commovedora.»; (Marian Keyes, Irish Independent)
«;La divertida i commovedora tercera novel•la de David Nicholls, que pica l’ullet a Quan en Harry va trobar la Sally, explica la peculiar relació; entre l’Emma Morley i en Dexter Mayhew. [...] D’una perspicà;cia corprenedora. [...] Si vas acabar la universitat als vuitanta sense tenir clar què; passaria a continuació; o quines persones acabarien sent amics teus per a tota la vida, aquest llibre no pot faltar a la teva maleta de l’estiu. I si no, tampoc. [...] No m’estranyaria que ben aviat en puguem veure la pel•lí;cula. Estic impacient!»; (Daily Mail)
«;Un llibre extraordinà;riament brillant sobre la desoladora distà;ncia que separa el que é;rem i el que som... Els lectors se n’enamoraran i els escriptors desitjaran haver-la escrit.»; (Tony Parsons)
«;É;s possible que haguem trobat la novel•la de l’any: una histò;ria d’amor, de “ho faran o no ho faran”, brillant, divertida i emotiva, que segueix el fil d’una relació; el mateix dia durant dues dè;cades.»; (Heat)
«;Un llibre realment esplè;ndid: intel•ligent, divertit, perspicaç;, entendridor i sovint insuportablement trist. La millor novel•la social brità;nica des de What a carve up!, de Jonathan Coe. La prosa enginyosa de Nicholls té; una transparè;ncia que recorda Nick Hornby: es fon a mesura que la llegeixes, de tal manera que ni t’adones de la densitat de tot el que transmet.»; (The Times)
«;La novel•la mé;s divertida i encantadora que he llegit en dè;cades. Per sobre de tot, é;s un llibre cent per cent honest, terriblement fidel a la realitat. N’he viscut intensament cada pà;gina!»; (Jenny Colgan)
«;Amb els seus personatges rodons i autè;ntics, sens dubte una de les millors novel•les de l’any.»; (Heat)
«;Nicholls té; un ull excepcional per descriure una è;poca. Una lectura captivadora.»; (Observer)
«;[Nicholls] té; una prosa terriblement hà;bil i una comprensió; profunda de les emocions humanes. Els seus personatges resulten extremadament convincents. [...] Un dia està; cridada a convertir-se en un clà;ssic modern.»; (Daily Mirror)
«;Un llibre emotiu que transmet bones sensacions. Nicholls é;s un expert a l’hora de captar l’essè;ncia del jove adult, del primer amor, del desengany i del curs enrevessat i tortuó;s de les histò;ries d’amor. Es mereix ser el llibre de l’estiu.»; (News of the World)
«;No em puc imaginar ningú; a qui aquest llibre no deixi captivat.»; (BBC Radio Five Live)«;Nicholls capta amb mà; experta el sentiment de tedi que s’esdevé; en acabar la universitat. [...] L’estil é;s prà;cticament impecable, l’è;poca es reviu amb gran sensibilitat i la histò;ria é;s d’una amenitat aclaparadora.»; (Herald)
«;Nicholls ha escrit una novel•la cà;lida, enginyosa, perspicaç; i trista; i potser un dels millors llibres de l’any.»; (Sunday Tribune)
«;La tercera novel•la de David Nicholls capta l’amor amb autenticitat i senzillesa. [...] Combina l’essè;ncia de l’amistat i l’amor no correspost amb un humor hilarant: heus ací; una captivadora histò;ria d’amor del segle XXI.»; (SHE)
«;Quedes irremeiablement atrapat des de les primeres pà;gines. [...] Nicholls escriu uns dià;legs impecables i manté; un ritme trepidant a tota la narració;. Et costarà; deixar-lo.»; (Psychologies)
«;Com a estudi d’allò; que vam ser i allò; que podem esdevenir, é;s una obra mestra.»; (Esquire)
«;Perfecte per a la platja o per passar l’estiu a la ciutat.»; (In Style)«;Una comè;dia romà;ntica poc convencional que desborda encant.»; (Harpers Bazaar)
«;Una histò;ria d’amor deliciosa.»; (Sunday Herald)
«;Divertida i colpidora.»; (Scotsman)
«;David Nicholls ha tornat amb aquesta aguda comè;dia farcida dels errors, les descoincidè;ncies i les divagacions que conformen la vida real.»; (Marie Claire, Llibre del mes 06/2009)
«;Un conte de fades modern hà;bilment construï;t. Un narrador amb molt de talent i una gran destresa tè;cnica.»; (Scottish Review of Books )
«;Una histò;ria romà;ntica trepidant.»; (Woman &; Home )
«;Aquest llibre m’ha encantat i m’ha emocionat profundament.»; (Amanda Ross )
«;Fa petar de riure. Es mereix ser un gran è;xit.»; (thelondonpaper)
«;Una histò;ria d’amor moderna magní;ficament narrada.»; (Glamour)
«;Una histò;ria lleugera, però; que se salva de la sensibleria grà;cies a la seva perspicà;cia malenconiosa i els seus munts de nostà;lgia absolutament corprenedora.»; (Guardian Review)
«;Intel•ligent, divertida i commovedora.»; (Daily Express )
«;Una autè;ntica delí;cia. De vegades agredolç;a, d’altres divertida, commovedora i trista, però; sempre farcida de la meravellosa agudesa i ironia de Nicholls. Una parà;bola de la vida moderna sobre les relacions, les decepcions, l’amistat i les expectatives; una novel•la de primera lí;nia.»; (Kate Mosse, a The Times)
«;Magní;fica! Brillant! No l’he pogut deixar.»; (Fay Ripley)

Teixidor, Alcàntara, Pladevall: la memòria de la Catalunya rural. La història del nostre país.

— 2010-04-16

Una setmana abans de Sant Jordi, La Vanguardia i l'Arts Santa Mò;nica han organitzat un cicle de taules rodones al voltant de diferents eixos. Ahir el tema era Noves imatges del mó;n rural, i hi van participar el crí;tic Julià; Guillamon com a moderador i tres autors de gruix en aquest à;mbit: Teixidor, Alcà;ntara, Pladevall.
Emili Teixidor</a> é;s l’autor d’un dels clà;ssics moderns mé;s importants de la literatura catalana de les darreres dè;cades: PA NEGRE</a>. Pa negre, que vam publicar l’any 2002, va aconseguir diferents premis a obra publicada i el reconeixement dels lectors. É;s un monument literari, que recrea amb mestria i ja des del tí;tol un mó;n, un espai, un paí;s. El 2010, amb Els convidats</a>, una novel.la fascinant, Teixidor ens torna als paisatges del mó;n del seu Macondo particular del voltants de roda de Ter, i ens explica com el feixisme va guanyar la guerra i com tota la societat en va quedar impregnada. Amb detalls i una extrema minuciositat ens transporta als anys 40 del segle XX..
La Sí;lvia Alcà;ntara é;s l’autora de la coneguda i exitosa Olor de colò;nia</a>, que retrata el mó;n de les colò;nies fabrils dels anys 50, i les condicions de vida dels treballadors d’aquella è;poca. Un altre trosset d’histò;ria del paí;s.
L’Antoni Pladevall</a> explica un mó;n que prà;cticament ja no existeix, el dels pagesos masovers, que conreen i estimen una terra que no é;s seva –a vegades potser mé;s i tot que els mateixos propietaris-. Terres de lloguer</a> i La papallona negra</a> só;n obres que quedaran, que ficcionen la transformació; del mó;n de pagè;s fins a convertir-se en camps de golf i cases de turisme rural.
Tots tres saben de què; parlen: Alcà;ntara recorda amb precisió; com la borra dels telers se li embullava als cabells i li feia difí;cil respirar, Pladevall havia conduï;t una segadora i explica amb detall com tallava el blat i arranava els camps, i Teixidor evoca el mó;n trist i fosc de la postguerra civil com si fos ahir. Tres lectures absorbents, tres imatges del paí;s, i des de la ficció; ens ensenyen mé;s el que vam ser que alguns manuals d’histò;ria.

El sap tothom

— 2010-04-06

El sap tothom A 3/4 ; de nou d’avui, milers de persones estaran pendents d’un equip de futbol que sortirà; al camp a jugar-se el lloc a les semifinals de la Champions. A moltes d’aquestes persones –algunes no só;n gaire futboleres- els uneix un fil prim però; segur que traspassa generacions i classes: sentir-se formar part d’un club. Molts recorden la primera vegada que van anar al camp, qui els hi va portar, com n’era, de verda, la gespa del camp. Segur que, com a les grans ocasions, recorden on eren a la final de Wembley, amb qui la van compartir… Els mé;s grans recorden un 5-0 glorió;s, i els mé;s joves han viscut una ratxa impressionant.Si ets d’aquells que des de casa empenyien amb totes les seves forces el xut prodigió;s d’Iniesta ara fa prop d’un any, i et vas emocionar amb les llà;grimes de Pep Guardiola, TENIM UN NOM</a>, el Premi Ramon Llull d’aquest any é;s el teu llibre. Una novel.la de Vicenç; Villatoro</a>, que et posarà; la pell de gallina

Montalbano i Brunetti a la maleta

— 2010-03-31

Montalbano i Leon per a la maletaAra vé;nen dies de festa i de començ;ar la primavera, i despré;s d’aquest hivern estrany, llarg, fred i plujó;s, tinc mé;s ganes que mai de fer la maleta per uns dies i tornar a punt per la traca final de Sant Jordi, que sí;, senyors, ja é;s a la cantonada. A la maleta m’hi enduré; –a part d’un parell d’originals inè;dits- dos llibres que sé; segur que m’ho faran passar bé;: La pista de sorra</a> d’Andrea Camilleri</a> i Qü;estió; de fe</a>, de Donna Leon</a>, tots dos publicats per Edicions 62</a>. 
Só;c una fan absoluta de les aventures del comissari Montalbano, dels paisatges de la seva Sicí;lia, dels secundaris de luxe que hi apareixen, en Mimì; Augello, el fantà;stic Catarella, la Livia… Amb un luxe afegit: la magní;fica traducció; de Pau Vidal. 
I un altre Brunetti de Donna Leon, amb el teló; de fons de Venè;cia, i l’altra cara de la ciutat de postal, no pot fallar.
Sicí;lia, Venè;cia, hores lliures per endavant i bon temps, espero: es pot demanar mé;s?

El senyor que sabia explicar històries

— 2010-03-19

Una vegada hi havia un senyor que sabia explicar histò;ries. Era pare de dues nenes i un nen. Als seus fills els entretenia amb relats fantà;stics i aconseguia distreure’ls fent caravana dins del cotxe, els feia viure les festes –sobretot les de Nadal- amb gran intensitat, amb narracions magní;fiques.En sabia tant, d’explicar histò;ries, que a l’estiu, a la platja, els seus contes entretenien tots els nens del voltant. En sabia tant, que va encomanar el gust per les aventures i la imaginació; dels seus fills i de tota la famí;lia. Tant, en sabia, que la filla gran, la Sandra, avui é;s una de les principals agents literà;ries del paí;s, on també; treballa el fill petit, en Roger. En sabia tant, que una altra filla, la Berta, ara é;s una de les persones mé;s creatives del mó;n editorial i es dedica des de fa anys a contagiar el cuquet pels llibres a periodistes i lectors. La seva dona, la Maria Rosa, també; fa temps que, entre contractes i factures, cuida autors i editors amb eficà;cia i un somriure. 
Avui, uns quants estius despré;s, el senyor que sabia explicar histò;ries a la platja, per primera vegada veu escrit el seu nom a la coberta d’un llibre que surt de cara a Sant Jordi: El llegat de Judes</a>. Es diu Joan Bruna</a>, i l’ha fet a quatre mans amb un altre mag dels relats, Francesc Miralles</a>. Una novel.la trepidant, sobre el poder, l’avarí;cia i les injustí;cies de la histò;ria. 
El llegat d’en Joan Bruna continua; ell segueix explicant histò;ries a tothom del seu voltant. Ara ja les explica fins i tot als né;ts. A la foto, veureu la mé;s petita de la colla, la preciosa Maria filla de la Berta, que ja vol saber què; hi diu, al llibre de l’avi. Si voleu saber què; hi diu, ja ho sabeu, es titula EL LLEGAT DE JUDES</a>, i ja el podeu trobar a totes les llibreries.