Notícies: Columna

Columna convoca el XVII Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica

Columna — 2013-01-03

Columna Edicions convoca una nova edició del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, dotat amb 6.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor.
Les obres aspirants al Premi Nè;stor Lujá;n han de ser presentades a la seu de Columna Edicions (Peu de la Creu, 4 - 08001 Barcelona), amb la indicació; que l’obra concorre al Premi Nè;stor Lujá;n. El termini de presentació; es clourà; el dia 28 de juny del 2013.

El veredicte del premi tindrà; lloc el mes d’octubre del 2013.

El Premi Nè;stor Lujá;n, que té; com a objectiu potenciar el gè;nere ;de la narrativa histò;rica en llengua catalana, acumula en el seu catà;leg ;llibres com La bruixa de pedra </a> (2012), de Miquel Fañ;anà;s; Bon cop de falç;!</a> (2011), ;d’Andreu Gonzá;lez i Ramon Gasch;
La princesa de Jade</a> (2010), de Coia Valls; Rere els murs</a> (2009), de Nú;ria Esponellà;; i La venjanç;a del bandoler</a>, de Martí; Gironell (2008), entre d'altres.


Podeu consultar-ne les bases en el segü;ent enllaç;</a>.

Núria Pradas guanya el 2n Premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb la novel·la 'Sota el mateix cel'

Columna — 2012-12-04
L'escriptora barcelonina Núria Pradas ha estat guardonada amb el Segon Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, atorgat pel Govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Grup 62 a través dels seus segells Columna i Proa. La novel·la guanyadora, 'Sota el mateix cel' es publicarà al març de 2013 sota el segell de Columna Edicions
L'escriptora barcelonina Nú;ria Pradas ha estat guardonada amb el Segon Premi Carlemany per al Foment de la Lectura per la seva novel·;la 'Sota el mateix cel'.

El premi, atorgat pel Govern d'Andorra, la Fundació; Enciclopè;dia Catalana i el Grup 62 a travé;s dels seus segells Columna i Proa, té; una dotació; de 10.000 € i preveu també; la publicació; de l'obra guanyadora sota el segell de Columna Edicions el proper mes de març;.

En aquesta segona edició; s'han rebut nou obres, de les quals un Consell Lector ha escollit tres que s'han donat a llegir al jurat juvenil integrat per nou joves d'entre 14 i 16 anys, representants dels tres sistemes educatius d'Andorra.

La guanyadora, Nú;ria Pradas, é;s Llicenciada en Filologia Catalana i durant molts anys s'ha dedicat a l'ensenyament. Ara per ara, dedica la seva vida a l'escriptura per joves i nens amb mé;s d'una trentena d'obres publicades i diversos premis atorgats.

Ja tenim guanyadors dels 10 exemplars de 'No t'amago res', de la Sylvia Day!

Columna — 2012-11-05
El passat 31 d'octubre va finalitzar el termini per a participar al concurs promocional del llibre No t'amago res</a>, de la Sylvia Day, i entrar al sorteig d'un exemplar del llibre. Per a participar-hi, només calia incriure's a la pàgina de Facebook del llibre, entre el 4 de setembre i el 31 d'octubre de 2012.

Avui, dia 5 de novembre, s'ha realitzat el sorteig i aquests han estat els guanyadors:

Lola Parada i Belda
Laura Basagaña Illa
Nacís Serra
Jordi Nuño Castellet
Alba Font Campeny
Alba Vinyes
Jordi Manich
Jessica Carol Bruguera
Imma Amenedo Esteban
Sonia Fernandez
</a>
Moltes gràcies a tots per participar-hi i enhorabona als guanyadors!

Maj Sjöwall guanya el VIII Premi Pepe Carvalho

Columna — 2012-10-18
L’escriptora sueca Maj Sjöwall</a> és la guanyadora del VIII Premi Pepe Carvalho, que atorga l'Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). L’autora rebrà el guardó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la propera edició de BCNegra, que tindrà lloc entre el 4 i el 9 de febrer de 2013.
El jurat, format per Juan José; Arranz, Jordi Canal, Rosa Mora, Sergio Vila-Sanjuá;n i Paco Camarasa, ha decidit per unanimitat atorgar el Premi Pepe Carvalho 2013 a l’autora sueca Maj Sjö;wall </a> . “Juntament amb Per Wahlö;ö;, el 1965 va crear l’inspector Martin Beck, protagonista d’una saga de deu novel·;les, que ha estat considerada per la crí;tica i els lectors com l’inici de la novel·;la negra europea moderna. Entre el 1965 i el 1975 va utilitzar un gè;nere popular com la novel·;la policí;aca per analitzar i desvetllar les carè;ncies i les falses apariè;ncies de la societat sueca del benestar. Martin Beck, com Pepe Carvalho, va mé;s enllà; de la persecució; del delinqü;ent, de la simple aplicació; estricta de la llei. Martin Beck, com Pepe Carvalho, necessita entendre, i fer-nos entendre, què; hi ha darrere de cada delicte, en una recerca obsessiva i persistent de la Justí;cia. El gè;nere negrecriminal no seria el mateix sense l’aportació; decisiva de Per Wahlö;ö; i Maj Sjö;wall”.

Maj Sjö;wall (1935) i Per Wahlö;ö; (1926-1975) va ser la parella sueca que va reinventar el gè;nere negre. Durant els anys seixanta i setanta van escriure junts deu novel·;les on els protagonistes só;n l’inspector Martin Beck, i els seus col·;legues de la brigada d’homicidis. El seu objectiu era utilitzar els recursos de la novel·;la policí;aca per treure els draps bruts de la idí;l·;lica Suè;cia del benestar.

Columna Edicions ha publicat recentment en català; dues novel·;les de Maj Sjö;wall: El policia que riu </a> i L'home del balcó; </a> . RBA Libros é;s l'editor castellà; de l'autora.

Amb el Premi Pepe Carvalho es vol fer un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i trajectò;ria reconeguda en l’à;mbit de la novel·;la negra. Aquest guardó; constitueix un homenatge a la memò;ria de l’escriptor Manuel Vá;zquez Montalbá;n i al seu cè;lebre detectiu Pepe Carvalho. El fenomen Carvalho va contribuir enormement al ressorgiment, durant els anys setanta, de la novel·;la negra europea i es va convertir en una part significativa de l’educació; sentimental de diverses generacions de lectors. El personatge de Vá;zquez Montalbá;n també; va potenciar en gran manera la ciutat de Barcelona com a pionera en la renovació; del gè;nere.

Maj Sjö;wall s’afegeix a la llista dels premiats:
VII Premi Pepe Carvalho: ; ; ; ; Petros Mà;rkaris
VI ; Premi Pepe Carvalho: ; ; ; Andreu Martí;n
V ; Premi Pepe Carvalho: ; ; ; ; Ian Rankin
IV Premi Pepe Carvalho: ; ; ; ; Michael Connelly
III ; Premi Pepe Carvalho: ; ; ; ; P.D. James
II ; ; Premi Pepe Carvalho: ; ; ; ; ; Henning Mankell
I ; ; ; Premi PepeCarvalho: ; ; ; ; ; ; Francisco Gonzá;lez Ledesma

Columna Edicions publicarà el nou llibre de Tom Wolfe la tardor de 2013

Columna — 2012-10-11

L’editorial adquireix també els drets ;del títol ;Not that kind of girl, ;de Lena Dunham, un dels llibres estrella a la Fira de Frankfurt. Despré;s de set anys de silenci, torna Tom Wolfe amb un nou tí;tol que ;recupera l’esperit de la seva exitosa novel·;la La foguera de les vanitats . ;Columna Edicions publicarà; en català; el nou llibre de l’autor, Back to blood , la ;tardor de 2013. 

Back to blood é;s una novel·;la que reflexiona sobre ;les identitats col·;lectives i individuals a travé;s de la sà;tira. El dia a dia ;de Né;stor Camacho, crescut a la comunitat cubana de Hialeah i policia a Miami, ;ens acosta a un calidoscopi de personatges molt ben construï;ts que retraten la ;ciutat i, sobretot, la gent que l’habita. Una ciutat que, a ulls dels americans ;blancs i protestants, els que es creuen “americans de tota la vida”, els sembla ;aliení;gena, envaï;da, com un tros de Cuba als Estats Units.

Columna ha adquirit també; dels drets per a la publicació; en català; d’un ;dels llibres estrella de la Fira de Frankfurt. Es tracta de Not that kind of ; girl , de Lena Dunham, recentment nominada a quatre Premis ;Emmy per la sè;rie de l’HBO Girls , de la qual é;s guionista, ;directora i una de les actrius protagonistes. 
 
Not that kind of girl é;s un recull d’experiè;ncies ;quotidianes en la vida d’una dona tractades des d’un punt de vista realista i ;farcides d’un humor molt punyent, fidel a l’estil autocrí;tic de què; fa gala la ;seva autora i que no deixa de reflectir la realitat de la societat americana. ;El llibre s’ha venut als Estats Units a Random House per 3,7 milions de dò;lars ;i encara està; pendent l’adjudicació; dels drets en castellà;, ja que só;n moltes ;les editorials interessades en el tí;tol. 




La casa rural Perxe et convida a viure el Priorat amb Maria Barbal

Columna — 2012-10-05
La casa rural Perxe enceta avui la seva proposta PRIORAT VERSIÓ ORIGINAL, que convida a viure el Priorat a partir del maridatge entre literatura, creació i territori. Aquest primer cap de setmana compta amb la presència de l'autora Maria Barbal</a>.
La casa rural Perxe (El Molar, Priorat) posa en marxa aquest cap de setmana una proposta que ofereix un espai i un temps de trobada entre persones emissores i receptores de llenguatges artí;stics i creatius diversos. Es tracta d'una experiè;ncia compartida on durant tot el cap de setmana comptaran amb un autor convidat amb qui un grup reduï;t de persones, hostatjades a la casa rural, podran compartir una estada feta al gust de qui conviden, pensada en cada cas entre convidat i amfitriona per tal que, amb els participants, presenti la seua versió; d’allò; que crea i vol transmetre al seu pú;blic, i a qui vulgui conè;ixer i aprofundir en la seua obra i en allò; que s’hi relaciona.

La iniciativa es portarà; a terme el primer cap de setmana de cada mes i comptarà; en cada ocasió; amb un convidat diferent. Per aquest primer cap de setmana, la convidada serà; l'autora Maria Barbal</a> .

Podeu trobar els detalls i les condicions a: www.perxe.com/prioratversiooriginal</a>


Martí Gironell guardonat als premis STIC.CAT amb el projecte www.martigironellamonstbenet.com

Columna — 2012-10-05
El web www.martigironellamonstbenet.com</a> ha estat guardonat avui amb el Premi al Millor Bloc professional de Literatura als
premis STIC.CAT.
El web www.martigironellamonstbenet.com</a> ha rebut avui el guardó; al Millor Bloc Professional de Literatura als
premis STIC.CAT que s'han atorgat aquest vespre a Reus.

El projecte ; Martí; Gironell a Mon Sant Benet</a> , on l'escriptor Martí; Gironell</a> h a compartit amb els seus lectors el procé;s d'escriptura de la seva darrera novel·;la 'L'ú;ltim abat' des del monestir de Sant Benet, havia arribat com a finalista a la categoria de Literatura dins de l'apartat professional, juntament amb altres 3 blocs, grà;cies al suport popular. ;
Avui, el jurat dels Premis STIC.CAT ha decidit premiar aquesta iniciativa que al llarg d'un any ens ha apropat a l'autor i ens ha permet viure juntament amb ell tot el procé;s de creació; de la seva obra.

Des de Columna Edicions felicitem a l'autor per aquest nou è;xit.


Tercera edició de la novel·la 'Lliures o morts' en menys d'un mes

Columna — 2012-09-28
Descobreix l’heroi oblidat del 1714 de la mà de la novel·la 'Lliures o morts'</a>


La novel·;la “Lliures o morts” de Jaume Clotet</a> i David de Montserrat</a>, publicada el passat 4 de setembre, recupera la figura d’Ermengol Amill i la seva lluita per salvar les llibertats de Catalunya.

Despré;s de ser la novel·;la mé;s venuda de la Setmana del llibre en català;, avui, 28 de setembre, posem en marxa la tercera edició;, a menys d’un mes de la seva publicació;.

 Aquests só;n alguns dels comentaris que ha provocat fins ara aquesta histò;ria:

"Una combinació; de rigor i triples salts mortals per fer avanç;ar la novel·;la per tots els escenaris de la Guerra de Successió;" Quim Torra (El Singular Digital)

"Una crò;nica viva i entretingudí;ssima dels avatars de la guerra" Quim Torra (El Singular Digital)

"'Lliures o morts' é;s una novel·;la excepcional" Cristian Segura (ARA llegim)

"À;gil i documentadí;ssim! Molt escaient ara mateix. Per a quan la pel·;lí;cula?" Joan Lluí;s Bozzo (via Twitter)



Patrícia Gabancho guanya el Premi Prudenci Bertrana 2012 amb la seva novel·la "La néta d’Adam"

Columna — 2012-09-27
El 45è Premi Prudenci Bertrana de novel·la s’ha atorgat a l’obre La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho</a>, una novel·la que ens parla de la revisió vital de la seva protagonista arran de la mort de la seva mare.

L’any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angé;lica, de cinquanta anys, divorciada i mare d’un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè; ha mort la mare. En el procé;s de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d’indagació; i memò;ria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada despré;s de tants anys d’absè;ncia. Aleshores la novel·;la s’obre com els dits d’una mà;, alternant diversos fils narratius: la decadè;ncia fí;sica de la mare, que é;s una densa reflexió; sobre la vellesa i la mort; la joventut apassionada d’Angé;lica a l’Argentina d’abans de la dictadura i els desaparecidos; una amarga disputa amb la cunyada per l’herè;ncia familiar; el seu propi matrimoni, i, finalment, la trajectò;ria de la seva pintoresca famí;lia, arribada un segle enrere des d’Ità;lia i que, com totes les famí;lies, amaga un secret. Tot plegat amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge mé;s, desplegat al llarg de cent anys d’histò;ria.

A cavall de la ficció; i la realitat, Gabancho traç;a, de forma impressionista, un univers poblat de dones que malden per construir la seva identitat. A partir d’un plantejament literari ambició;s amb una narració; omniscient a base de salts temporals, a la novel·;la s’apleguen diferents viatges de Barcelona a l’Argentina que provoquen una mena de viatges í;ntims de retorn i redescoberta del passat.

Patrí;cia Gabancho (Buenos Aires, 1952) é;s periodista i escriptora. S’ha especialitzat en temes de cultura, histò;ria i urbanisme. Ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquem ; Cultura rima amb confitura, ; El Besò;s, el riu que mirava passar els trens, ; Despert entre adormits. ; Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona, ; La batalla de l’Estatut, ;Crò;nica de la independè;ncia i A la intempè;rie. Col·;labora en diversos mitjans de premsa i rà;dio, en tasques de difusió; cultural, i participa en les principals tertú;lies medià;tiques catalanes.

Columna Edicions publicarà; La né;ta d’Adam de Patrí;cia Gabancho el proper mes de novembre.

La dotació; del premi é;s de 42.000 euros i el jurat estava format per Xavier Cortadellas, Berta Bruna, M. Mercè; Roca, David Cirici i Cristian Segura. ;

 
Enguany, el jurat ha destacat com a finalista l’obra Una dona d’aigua, de Nú;ria Esponellà;, una novel·;la d’intriga psicolò;gica que aprofundeix en la condició; femenina i que recrea l’ambient de la Banyoles de finals del segle XIX. Els protagonistes, personatges ficticis, es barregen amb personatges histò;rics rellevants, tots ells vinculats a un espai tan singular com l’Estany, ric en histò;ria i llegendes.

Columna Edicions publicarà; Una dona d’aigua de Nú;ria Esponellà; el mes de febrer de 2013.



D'altra banda, l’obra guanyadora del 35è; Premi Miquel de Palol de poesia ha estat el poemari El Somni de Gregor Samsa de Sadurní; Tubau.

Columna Edicions publicarà; El Somni de Gregor Samsa ;de Sadurní; Tubau al gener de 2013.

La dotació; del premi é;s de 2.400 euros i el jurat estava format per Rosa Font, Pere Gimferrer, Susanna Rafart, Mà;rius Sampere i Eva Baltasar.





Ja tenim guanyadora del sorteig d'un cap de setmana a Istanbul!

Columna — 2012-09-07
El passat 31 de juliol va finalitzar el termini per participar al concurs promocional del llibre ;La química secreta de les trobades</a> de Marc Levy</a> i entrar al sorteig d’un cap de setmana per a dues persones a Istanbul, amb el bitllet d’avió i l’hotel inclosos. Era tan senzill com omplir la butlleta de la faixa que va adjunta al llibre i enviar-la a la seu de Columna Edicions. D’entre totes les faixes rebudes ja tenim guanyadora. L’afortunada és la Marta Garcia Navarro, de Corbera de Llobregat. Enhorabona!



Santiago Posteguillo ens revela els secrets del seu últim llibre en una edició especial a un preu de 17,50€

Columna — 2012-09-07
Quin va ser el paper de l'esposa de Domicià en la conjura contra el seu marit?
Per què Roma decideix escollir Trajà com a emperador, un hispà que ni tan sols havia nascut a Roma?
Per què Domicià es va tornar paranoic?

Descobreix quins són els límits entre la ficció i la realitat en la nova edició d’Els assassins de l’emperador</a>, una edició especial en què Santiago Posteguillo ens explica quins són els secrets de la seva última novel·la a un preu de 17.50€.



A L'ESTIU EVITA LA SEPARACIÓ I GAUDEIX DE LES VACANCES LLEGINT 'CASATS CONTRA SOLTERS'

Columna — 2012-07-27
Amb l'arribada de les vacances, els petits problemes generats per la convivència en parella creixen exponencialment pel fet d'haver de passar 24 hores al dia l'un al costat de l'altre, esdevenint insuportables en molts casos. Si aquest estiu vols estalviar-te la teràpia de parella, llegeix Casats contra solters</a> d'Alfred Picó</a> i relaxa't!De l'amor d'estiu de l'adolescè;ncia a la crisi de parella per les vacances</h4>
L’estiu é;s una de les principals causes de trencament de parelles… durant les vacances les parelles passen molt mé;s temps juntes i els detalls de la convivè;ncia que durant l’any es passen per alt esdevenen insuportables ara. Això; fa que despré;s de l’estiu es dupliqui el nombre de divorcis de tots aquells a qui ni la terà;pia de parella aconsegueix ajudar a resoldre les diferè;ncies. En el 70% dels casos é;s la dona qui pren la decisió; despré;s de meditar-ho molt. Si voleu estalviar-vos la terà;pia de parella, llegiu Casats contra solters</a> d' Alfred Picó;</a> i eviteu la separació;.
Amb la crisi, tornem als pobles</h4>
Els viatges a paï;sos exò;tics amb polseretes de tot inclò;s que ens ajudaven a fugir de la realitat han quedat enrere ara que la crisi ens ofega. Per poder gaudir d’uns dies de vacances, decidim tornar al poble dels avis on estiuejà;vem de petits, on vam caure per primera vegada de la bicicleta i on per primera vegada algú; ens va trencar el cor despré;s d’un estiu d’amor i canç;ons de revetlla. Al poble ens trobem amb els amics de la infà;ncia, ara ja grans, amb mé;s panxa i menys cabell ells, amb mé;s cel·;lulitis i menys cintura elles... i recordant els vells temps decidim organitzar el tí;pic partit casats contra solters. Però; ai! Avui dia tot é;s mé;s complicat, fins i tot decidir com ens dividim per al partit. El 'casats contra solters' ja no ens seveix perquè;, amb qui juguen els separats? I els que viuen en parella però; neguen el matrimoni pensant que així; só;n mé;s moderns? I els solters amb fills? O els casats amb gos? El llibre de l' Alfred Picó;</a> ens obre la porta a una tercera via: els dubtosos! Amb qui jugareu aquest estiu?

 Les vacances dels solters vs. l'odissea dels casats</h4>
Les diferè;ncies mé;s evidents entre solters i casats les trobem a l'hora d'organitzar les vacances. Arriba l’estiu i el solter pot planificar les seves sense pensar en ningú; mentre que el casat ha de muntar un doodle per poder coincidir amb la dona, els fills, la sogra i el gos.
El solter s’aixeca a les 11, es posa el banyador, arriba a la platja amb la moto o la bici, aparca on vol, estira la tovallola... i a gaudir d’un dia de sol i relax. El casat s’aixeca a les 7 del matí; per carregar el cotxe amb el para-sol, les pilotes dels nens, el matalà;s inflable, la crema protectora, la nevera plena de menjar i beguda... Despré;s de dues hores per enllestir els nens i fer sortir de casa a tota la famí;lia, arriba a la platja i ha de jugar a pales, fer castells a la sorra, vigilar la barqueta de plà;stic... i acaba les vacances mé;s estressat que quan les va començ;ar.
El solter fa l’amor a la platja amb una nò;rdica espatarrant mentre pren un mojito i mira les estrelles... o potser s’ha cremat per no posar-se protecció; i acaba tancat a casa, avorrit i adolorit, mirant els partits de pre-temporada del Barç;a per la televisió; mentre desitjaria tenir algú; que li posé;s panys d’aigua freda a l’esquena.
Quina é;s la realitat? Só;n tan feliç;os els solters i tan desgraciats els casats? Casats contra solters</a> t'explica la veritat! </div>

Martí Gironell entrega la seva quarta novel·la fruit d’una experiència inèdita

Columna — 2012-07-03

Martí Gironell ha fet entrega de la novel·la que es publicarà el proper mes de novembre sota el segell de COLUMNA EDICIONS en català i SUMA DE LETRAS en castellà.
El passat 20 d’octubre s’anunciava un nou projecte literari inè;dit al nostre paí;s: l’escriptor Martí; Gironell viuria un any al monestir de Sant Benet per poder escriure la seva quarta novel·;la. Durant l’experiè;ncia, l’escriptor de Besalú; ha passat llargues temporades al monestir en una antiga cel·;la d’un monjo benedictí; i s’ha documentat i inspirat en cada racó; per poder construir una nova histò;ria. L’estada ha estat seguida pels seus lectors a travé;s de la pà;gina web </a> </a> http://www.martigironellamonstbenet.com/</a> ;i les xarxes socials. 
Durant la setmana passada els lectors van poder participar en un concurs per triar el nou tí;tol de la novel·;la. La participació; ha estat un è;xit i per fi us podem anunciar quin serà; el tí;tol del llibre: L’Ú;LTIM ABAT. 
Martí; Gironell s’ha consolidat com a autor de novel·;la histò;rica. El seu debut novel·;lí;stic, El pont dels jueus</a> (Columna, 2007), es va convertir en un fenomen i s’ha traduï;t al castellà;, l’italià;, portuguè;s i polonè;s. Arran de l’è;xit aconseguit, fins i tot s’ha ideat una ruta turí;stica pels escenaris de la histò;ria, a Besalú;. La seva segona novel·;la, La venjanç;a del bandoler</a> (Columna/Planeta, 2008), va obtenir el premi Nè;stor Lujá;n de novel·;la histò;rica. L’arqueò;leg </a> (Columna/Suma 2011) é;s la tercera novel·;la de Gironell i està; basada en les vivè;ncies del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, autor de la Bí;blia de Montserrat i del Museu Bí;blic d’aquest monestir i compta amb mé;s de 45.000 llibres venuts. 
L’ú;ltim abat é;s el resultat d’una experiè;ncia ú;nica en què; l’escriptor ha pogut conviure amb els escenaris, les pedres, les olors i els paisatges del monestir de Sant Benet de Bages. 

'Tinc ganes de tu', l'aclamada novel•la de Federico Moccia, arriba a les grans pantalles

Columna — 2012-06-27

Despré;s de passar dos anys a Nova York, l’Step torna a Roma. El record de la Babi l’ha acompanyat tot aquest temps i tem el moment de retrobar-se amb ella. Ben aviat s’adonarà; que les coses han canviat i que, a poc a poc, haurà; de reconstruir la seva vida italiana: fer nous amics, trobar feina, començ;ar una nova etapa... Quan coneix la Gin, una noia a l’altura del seu carà;cter rebel, creu que podrà; tornar-se a enamorar. Però; no é;s fà;cil oblidar la Babi i quan, per casualitat, topa amb ella, nota com el seu mó;n trontolla... É;s possible reviure la mà;gia del primer amor?

A T</a> inc ganes de tu</a> ,</a> l’esperada segona part d’ A tres metres sobre el cel, Federico Moccia</a> ens captiva amb una deliciosa novel·;la que ens parla de desitjos, amors i somnis. El “fenomen Moccia” continua: milions de joves italians reprodueixen una escena del llibre i pengen al Ponte Milvio</a> cadenats amb els seus noms. Só;n els cadenats de l’amor, un meravelló;s exemple de com la realitat imita la ficció;. ; ;



GRUP 62 VOL EXPRESSAR EL CONDOL PER LA MORT DE L’ESCRIPTOR EMILI TEIXIDOR

Columna — 2012-06-19
Grup 62 vol expressar el condol per la mort de l’escriptor Emili Teixidor i vol fer públic el reconeixement a la seva obra literària. L’autor Emili Teixidor ha mort avui dimarts 19 de juny a Barcelona.Emili Teixidor i Viladecà;s
;va nè;ixer a Roda de Ter (Osona) el 1933. Amb una extensa carrera literà;ria, els seus llibres han estat traduï;ts a diferents idiomes i han estat guardonats amb el Premi de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Literatura i el de la Crí;tica Serra d’Or entre d’altres. Ha publicat narracions de tipus juvenil: L'ocell de foc (1972), El crim de la hipotenusa (1988), Cor de Roure (1994) i L'amiga mé;s amiga de la formiga Piga (Premio Nacional de literatura infantil 1997). Per a adults ha publicat Sic transit Gloria Swanson (1979, premi de la Crí;tica Serra d’Or), Retrat d’un assassí; d'ocells (1988), El Llibre de les Mosques (1999, Premi Sant Jordi), Pa Negre (Columna, 2003, Premi Nacional de Literatura, Premi Joan Crexells, Premi Lletra d’Or i Premi M. À;ngels Anglada), Laura Sants (Columna, 2006), i Els convidats (Columna, 2010).



Ha fet traduccions i guions per a la televisió; i el cinema, i l'adaptació; d’ Els Lusí;ades (1989). En veu alta i Els matins..., recullen les seves intervencions radiofò;niques. Ha dirigit i presentat programes sobre llibres a TV (Mil Paraules) i a Catalunya Rà;dio. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i l’any 2005 va rebre el Premio de Lectura de la Fundació;n Sá;nchez Ruipé;rez. Recentment, aquest mateix ha va è;sser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic. El reconeixement a ;l’escriptor de Roda de Ter arriba despré;s de l’è;xit que ha tingut la versió; ;cinematogrà;fica de Pa negre, que va ;ser nominada per representar l’Estat espanyol en la darrera edició; dels Oscar. ;
 L’è;xit ; internacional de Pa negre ;té;
el seu mirall en les traduccions confirmades en cinc idiomes: ;gallec (Fundació;n Vicente Risco), grec (Kastaniotis), holandè;s (Karakter), ;polonè;s (Replika) i romanè;s (Meteor Press), a banda de la publicada en castellà; ;per Seix Barral.

Ja tenim el nom dels guanyadors del sorteig, "Visita el plato de Crakòvia durant una gravació"

Columna — 2012-05-10

Llistat de guanyadors:
1.- Soler Pla, Jú;lia
2.- Figuras Costa, Montserrat
3.- Quintana Castañ;o, Elisabet
4.- Poblet Feijoo, Francesc
5.- Fusté; Gabernet, Gerard
6.- Pé;rez Massuet, Anna
7.- Pedrola Gonzá;lez, Alex
8.- Gonzá;lez Pé;rez, Sergi
9.- Blá;zquex Aderiu, Eloi
10.-Fenollosa Rusiñ;ol, Demià;

Pius Alibek, premi Pompeu Fabra

Columna — 2012-04-25
La Generalitat de Catalunya ha reconegut Pius ;Alibek</a>, que recentment ha publicat El dol del quetzal</a> (Columna), amb el Premi ;Pompeu Fabra en la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana. ;
Paul Preston, Joan Veny, Amical Viquipè;dia, ;Taurus, Pius Alibek i l’Hospital Sant Jaume d’Olot só;n els guardonats amb els ;premis Pompeu Fabra 2012, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat ;de Catalunya. Els guardons tenen per objectiu reconè;ixer aquelles persones, ;entitats, empreses i organitzacions que hagin contribuï;t a l’impuls de la ;llengua catalana en diversos à;mbits.
El premi Robè;rt Lafont, a la projecció; i ;promoció; de la llengua occitana, el rebrà; l’occitanista Felip Gardy, professor ;a la Universitat Pau Valè;ri de Montpeller.
Els premis seran lliurats al Petit Palau del ;Palau de la Mú;sica en un acte que se celebrarà; el proper 5 de maig, en què; ;també; es farà; la cloenda de l’ Any de la Paraula Viva</a>, centenari de la Secció; ;Filolò;gica de l’Institut d’Estudis Catalans.
El premi que ha rebut Pius Alibek reconeix una ;persona que s’hagi incorporat a la comunitat lingü;í;stica de parla catalana que ;destaqui pel seu compromí;s amb la llengua. El guardó; subratlla “la seva plena i ;fructí;fera incorporació; a la nostra llengua i cultura, que ha enriquit ;aportant-hi elements de la seva cultura d’origen, cosa que l’ha convertit en ;tot un exemple d’integració; constructiva”.
Pius Alibek</a> (Ankawa, Iraq, 1955) é;s un filò;leg ;i restaurador iraquià; d'è;tnia assí;ria. Ha enfocat la seva carrera cap a la ;lingü;í;stica histò;rica comparada i l'origen i l'evolució; de les llengü;es. Va ;arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l'ensenyament d'idiomes ;—va fer ;classes a diverses escoles i també; a la universitat—, a les traduccions ;per ;a El Perió;dico de Catalunya ;i també; al programa de la comunitat ;europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni manuscrit de la ;Mediterrà;nia oriental. Parla amb fluï;desa arameu, anglè;s, à;rab, kurd, català; i ;castellà;. També; regenta un restaurant de cuina tradicional del seu paí;s ;d’origen, el Mesopotà;mia (carrer Verdi, 65). Amb motiu del seu activisme en la ;mobilització; ciutadana contra la guerra de l’Iraq de l’any 2003, va rebre la ;medalla d’honor de la ciutat de Barcelona el 2004. Abans d' El dol del quetzal</a>, ;va publicar el llibre autobiogrà;fic Arrels nò;mades. ; ; ; ; ;

Berta Noy guanya el Pin i Soler amb l'obra "Llocs que no surten als mapes"

Columna — 2012-04-21

Berta Noy ha guanyat la XXII edició del ;Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i ;Soler amb l’obra Llocs que no surten als mapes, la història d’un gran amor.
Al funeral del seu amant, la Clà;udia recorda ;com va conè;ixer l’Eliott mé;s de vint anys enrere, sent ella una adolescent. ;Malgrat la diferè;ncia d’edat que els separava, la Clà;udia i l’Eliott es van ;veure arrossegats per una passió; tan intensa com destructiva.
Quan dues dè;cades despré;s es retroben per ;casualitat, la Clà;udia viu una vida feliç; amb un altre home. Però; fins on pot ;arribar l’ombra del primer amor? Pot arrossegar-ho tot com un riu que es ;desborda? Nomé;s s’estima de veritat una sola vegada?
Berta Noy Falcó; (Barcelona, 16 de febrer de ;1970) es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1994. ;Actualment treballa d’editora executiva de ficció; a Espasa. ;
Ha publicat els llibres infantils Els lliris ;vermells de l’à;via Tilí;n i L’aigua enverinada i el dolent de la cova, en ;coautoria amb Marga Sala i il·;lustrats per Pilarí;n Bayé;s. El 1994 va guanyar el ;premi de poesia catalana Rosa Leveroni, convocat per l’Ajuntament de Cadaqué;s, ;amb el llibre Memò;ria de la sang (Columna, 1995). El 1992 va guanyar el premi ;de poesia IV Memorial Josep Jané;s, convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de ;Llobregat. El 1989 va guanyar el premi de poesia de L’Espurna del Clot i l’any 1988 ;el premi ABRAXAS de narració; en llengua catalana, convocat per l’Ajuntament de ;Calella. I el mateix any va guanyar també; el premi Mecanoscrit de contes i ;narracions, convocat per l’Associació; d’Escriptors en Llengua Catalana. Les ;narracions guanyadores es van publicar dos anys despré;s en un volum conjunt ( Premi ;Mecanoscrit, Pleniluni, 1990). ;
Amb una dotació; econò;mica de 21.000 euros per ;a l’obra guanyadora, el Premi Pin i Soler é;s un guardó; que forma part dels ;diferents premis literaris Ciutat de Tarragona que dó;na l’Ajuntament de la ;mateixa ciutat.
El jurat ;d'aquesta XXII edició; del Premi Pin ;i Soler estava ;format per: Maria Lluï;sa Amoró;s, Gabriel Janer Manila, ;Gerard Guix, Joan Rendé;, Antoni Pladevall i Josep Rovira com a secretari.
El llibre es publicarà; sota el segell Columna ;a la tardor del 2012.

Maria Barbal promociona la seva obra a Alemanya

Columna — 2012-04-18
L’escriptora Maria Barbal viatja avui a Alemanya ;per participar en diferents actes promocionals de la seva obra traduïda a ;l’alemany. En aquest viatge presentarà la versió de Càmfora</a> (Columna, 2009), la ;novel·la que clou el tríptic del Pallars. L’autora assistirà a lectures del ;llibre a les localitats de Karlsruhe i Kressbronn, atendrà els mitjans i ;s’entrevistarà amb editors del país. ;
En el mateix viatge, Barbal també; assistirà; ;a la representació; de Wie ein Stein im Gerö;ll, la versió; teatral del seu llibre ;emblemà;tic, Pedra de tartera</a>, en alemany. L’espectacle, en versió; de Joaquim ;Vilà; i Folch, es representarà; al teatre de Meiningen</a> divendres al vespre.
Pedra de tartera de Maria Barbal va ;esdevenir un fenomen editorial a Alemanya des que la petita editorial Transit ;la va publicar al març; de 2007. En nomé;s dos mesos se'n van vendre 40.000 ;exemplars. Al maig del 2007 apareixia entre els vint llibres mé;s venuts, segons ;el rà;nquing de la revista Der Spiegel, i l'escriptora Elke Heidenreich, ;conductora del programa televisiu de llibres Lesen! ( Llegiu!), n’elogiava ;l'obra. El mateix any va participar activament a la Fira de Franckfurt. ;
Aquesta nova campanya de promoció; a ;Alemanya coincideix amb la recent publicació; de la versió; hebrea de Pedra de ;tartera.
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a ;conè;ixer amb la novel·;la ; Pedra de tartera ;(premis Joaquim Ruyra 1984 ;i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporà;nia. Aquest ;llibre obre un cicle novel·;lí;stic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt ;de referè;ncia, que també; integren ; Mel i Metzines ;(1990), ; Cà;mfora ;(premis ;de la Crí;tica 1992, Crí;tica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) ;i ; Paí;s í;ntim ;(premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a ;novel·;lista també; comprè;n els rellevants tí;tols ; Escrivia cartes al cel ;(1996), ; Carrer ;Bolí;via ;(1999), ; Bella edat ;(2003) i ; Emma ;(2008). ;Despré;s del seu brillant debut com a autora de narracions amb ; La mort de ;Teresa ;(1986), va publicat els volums de relats ; Ulleres de sol ;(1994) ;i ; Bari ;(1998).
La seva ú;ltima obra, Cada dia penso en tu ;</a>(Columna, novembre 2011), é;s també; un recull de relats en què; explora les ;relacions entre humans i animals, un llibre particular, de gran bellesa.

Kristina Ohlsson: “Escriure és com fer música”

Columna — 2012-04-16

Kristina Ohlsson </a>signa un relat esfereïdor, Escollides</a>, amb ;què es dóna a conèixer al públic català. A Suècia ja ha publicat quatre ;novel·les, protagonitzades per la Fredrika Bergman, un personatge que beu de la ;feina de l’autora com a analista al Servei de Seguretat de Suècia. En aquest ;primer llibre, haurà d’investigar la misteriosa desaparició d’una nena. ;
Per què; va utilitzar els infants com a ví;ctimes en la ;novel·;la?
No é;s un llibre sobre nens, é;s una histò;ria de terror. Els infants ;en formen part: só;n nens abduï;ts, que desapareixen, però; per a mi això; é;s un ;tema col·;lateral. El central só;n les conseqü;è;ncies del fet que aquests nens ;desapareguin. Una vegada vaig veure una nena asseguda en un tren i vaig tenir ;com una visió;. D’on é;s aquesta nena? Qui é;s? Què; li pot passar? Vaig començ;ar a ;plantejar-m’ho per casualitat... Tot i que no só;c mare, sé; que estic arribant a ;la fibra, perquè; els nens estan molt protegits i só;n innocents i se suposa que ;no se’ls ha de fer mal. É;s un malson terrible, i em va semblar que era el ;fonament fantà;stic per començ;ar la histò;ria a partir d’aquí;.
Diria que é;s una lectura que fa por?
Sí;, crec que é;s una histò;ria de por. Però; tampoc é;s Stephen ;King, no é;s aquesta mena de terror. A Suè;cia definim els gè;neres una mica ;diferent d’aquí;. Fem servir novel·;la negra com un concepte molt ampli. En ;aquest cas també; podria ser una novel·;la policial o de detectius.
Què; hi ha en els llibres de la seva prò;pia experiè;ncia professional?
Prà;cticament res. El que fè;iem al Servei de Seguretat só;n ;activitats secretes i treballem amb documents classificats. No podia fer servir ;aquella informació;, no podia desvelar res. Ara bé;, tot el que sé; de la tasca ;policial, ho he aprè;s de la meva feina. No importa si é;s terrorisme, espionatge ;o segrest de criatures, el marc legal é;s el mateix: la mateixa estructura i la ;mateixa rutina. Això; sí; que ho he fet servir.
Ara es pot dedicar exclusivament a l’escriptura?
Estic en excedè;ncia de la meva feina, i fa mig any que nomé;s ;escric, però; mai abandonaria aquest camp d’experiè;ncia que m’agrada, encara que ;potser ho faré; una mica diferent, perquè; é;s difí;cil de compaginar amb ;l’escriptura.
Com ha viscut l’è;xit? S’ho imaginava?
No! No esperava en absolut arribar a tanta gent. Escriure ;era el meu somni privat des de la infantesa. Vaig escriure Escollides en un ;moment de la meva vida en què; no estava satisfeta amb moltes coses, tant en ;l’à;mbit personal com professional. Necessitava un canvi, fer una altra cosa, i ;nomé;s el fet d’escriure ja va ser una gran satisfacció;. Publicar-lo ja em ;semblava una meravella, i despré;s la meva agent va començ;ar a vendre’l a altres ;paï;sos... É;s fabuló;s, mai no m’ho hauria pogut imaginar. É;s com si hagué;s ;tingut una altra vida amb una altra trajectò;ria professional, i ara això; no ;m’ho esperava.
I ja porta quatre llibres amb els mateixos personatges...
Hi ha un canvi a partir del tercer... Vaig amb compte perquè; ;ara tinc l’argument del cinquè; llibre, i també; tinc en ment una mica el sisè;. ;Però; m’agradaria revisar el personatge principal, la Fredrika Bergman. Es ;jubilarà;? Continuarem cooperant? Canviarem de tema? Crec que é;s important no continuar ;escrivint sempre en la mateixa lí;nia perquè; aleshores é;s com si perdessis una ;mica el respecte al personatge i al lector. Tens tanta confianç;a en tu mateix ;que vas seguint endavant, però; ara no n’estic tan segura.
El personatge de la Fredrika é;s un à;lter ego?
No exactament, però; sí; que té; alguns trets que só;n meus. ;Ella é;s molt í;ntegra, molt reservada a la feina, està; molt perduda al principi, ;com també; ho estava jo, i quan vaig començ;ar a escriure sobre ella m’hi ;identificava forç;a... Però; al quart llibre ja està; feliç;ment casada i amb fills; ;quan ho vaig escriure vaig pensar “Mare meva, he perdut una amiga!”. Ara ja ha ;fet altres coses a la vida que la separen una mica de mi...
Com construeix la tensió; entre personatges?
Això; va ser el que em va resultar mé;s difí;cil. Vaig procurar ;triar personatges que s’avinguessin molt i formessin un bon equip, però; que ;també; entressin en conflicte els uns amb els altres. Vaig decidir tenir la ;Fredrika, una noia jove, una civil, dins de la policia, i al mateix temps els ;oficials de policia (el mé;s gran i el mé;s jove) que han de col·;laborar amb ella. ;I jugo amb aquest triangle que intenta trobar l’equilibri. É;s un joc ;perilló;s...
Els elements de la trama els combina mantenint l’atenció; del ;lector fins al final. Com ho aconsegueix?
É;s com crear una bona peç;a musical. Hi has de trobar un ;ritme, ni massa ni poc, i ara que m’ho miro amb perspectiva crec que vaig fer ;una bon feina, però; cada llibre he anat millorant amb la prà;ctica. É;s com ;l’à;nima i el cor. Ho tens, i saps com has de moure aquest text, com ha ;d’avanç;ar, però; tampoc sé; dir quina tè;cnica exacta faig servir. É;s com un ;instint, com ballar. É;s la mú;sica.
Diria que ha evolucionat en la seva forma d’escriure?
Sí;, crec que he millorat en el fet d’anar trobant el punt de ;tensió; just i l’atmosfera justa per a cada llibre. Ara sé; compondre millor la ;partitura, sé; com vull que se senti el lector. Per a mi el tercer tí;tol é;s el ;millor.
Vostè; forma part d’un col·;lectiu d’escriptors que han aconseguit ;un gran è;xit els darrers anys. Quin é;s el secret?
Sí;, é;s en aquest gè;nere on hem tingut è;xit precisament. Hi ;ha altres bons escriptors d’altres gè;neres que no se’ls tracta com a estrelles ;perquè; no só;n coneguts a l’estranger. En aquest sentit, la novel·;la negra ens ;dó;na a conè;ixer molt mé;s. I é;s un fet que só;c part d’aquest grup, però; tampoc no ;crec que pertanyi a cap mena de moviment. La gent ha començ;at a parlar d’aquest ;grup d’autors com si fos una secta! No, jo ho visc com un procé;s privat, però; ;sí; que formo part d’aquesta nova generació; d’escriptors que seguim Stieg ;Larsson, Mankell... Ví;deo</a> de l'autora a Barcelona. ;