Els nostres lectors parlen d'Amberville
13.11.2009
Biel Barnils
He llegit el llibre que em vau enviar AMBERVILLE de Tim Davys. M'ha agradat molt. Els animals de peluix que hi surten tenen una gran humanitat. La ciutat plena de carrers de colors m'ha semblat fascinant. I sobretot la relació, la mena de relació, entre els dos germans bessons. No és ben bé una novel·la negra però en té tot l'aire. Sapigueu que tinc previst parlar-ne amb meu blog "Tinta xinesa" la setmana del 4 de gener del 2010.
09.11.2009
Joan Puigmalet
"A finals del segle XIII, al Llibre de les bèsties, Ramon Llull satiritza sobre la vida del seu temps, en especial sobre les relacions de poder, sovint obtingut a través de l'engany i la por, com fa la guineu na Renart. Llull escriu una faula on els protagonistes són animals, però on la narració gira al voltant de passions i febleses humanes." [+]
05.11.2009
Francesc Garcia Grimau
"M’ha semblat una novel·la molt original. El fet de que transcorri en una ciutat imaginaria poblada per animals de peluix no la fa per res inversemblant, ja que tracta de temes tan humans com el bé, el mal, el poder i la venjança. No deixa de ser una crítica als alts estaments religiosos i a les seves hipòcrites actuacions per tal de mantenir el seu status. Les relacions personals entre els protagonistes són un altre misteri que, juntament amb l’enigma principal de la història, no serà descobert fins al final."
05.11.2009
Xavier Caballé
"Us imagineu un món on no hi ha éssers humans, sinó animals de peluix? Un món on conviuen óssos, gaseles, serps, conills, coloms, goril·les, pingüins, camells, hienes o rates, cada un amb la seva pròpia personalitat i exercint un paper dins de la societat. Però és una societat que viu amb una por latent: hi ha una Llista de la Mort. I si el teu nom surt en aquesta llista, ja has begut oli: passarà un camió on hauràs de pujar i ja ningú sabrà res més de tu." [+]
05.11.2009
Jordi Díaz López
"Ahir vaig acabar de llegir l'exemplar d'Amberville que em vau fer arribar.Des que el vaig començar no deixo d'imaginar-me a les Tres Bessones en un sofà brut fent-se unes ratlles.La novel·la és original: el món d'aquests animals de peluix és un univers sòrdid, que sobta, però coherent. M'agrada com l'autor ha construït una religió i una societat estructurades al voltant d'uns nens que no neixen, sinó que es fabriquen, i uns peluixos que no moren, sinó que són retirats." [+]