Els nostres lectors parlen d'Amberville
05.11.2009
Jordi Díaz López
Ahir vaig acabar de llegir l'exemplar d'Amberville que em vau fer arribar.
Des que el vaig començar no deixo d'imaginar-me a les Tres Bessones en un sofà brut fent-se unes ratlles.
La novel·la és original: el món d'aquests animals de peluix és un univers sòrdid, que sobta, però coherent. M'agrada com l'autor ha construït una religió i una societat estructurades al voltant d'uns nens que no neixen, sinó que es fabriquen, i uns peluixos que no moren, sinó que són retirats.
Els detalls que vas descobrint sobre la seva forma de vida a mida que avança la història et desperten l'interès.
Però tot això és secundari. La història està ben escrita, és ràpida, té girs que no pots preveure i personatges que no coneixes completament en un sol capítol. Recorda (una mica) a una novel·la del Palahniuk interpretada pels personatges de Barri Sèsam. És una bona aventura, entretinguda, amb misteri, sexe, violència, secrets i traïcions. Però amb animals de peluix.
I per si us interessa, la traducció i l'edició m'han agradat. El format és còmode, la portada està bé (alguns amics l'han identificada, jo no), la tipografia i l'espaiat són correctes i fan fàcil la lectura, i només he vist dos o tres errors tipogràfics (dos guionets de final de línia que han passat a la línia següent amb la paraula completa, i un altre que no recordo). Amb la de coses que s'arriben a veure, s'agraeix que algú cuidi els llibres. Bona feina!
Espero que us serveixi.
Gràcies per deixar-me participar!