Els nostres lectors parlen d'Amberville
05.11.2009
Xavier Caballé
Us imagineu un món on no hi ha éssers humans, sinó animals de peluix? Un món on conviuen óssos, gaseles, serps, conills, coloms, goril·les, pingüins, camells, hienes o rates, cada un amb la seva pròpia personalitat i exercint un paper dins de la societat. Però és una societat que viu amb una por latent: hi ha una Llista de la Mort. I si el teu nom surt en aquesta llista, ja has begut oli: passarà un camió on hauràs de pujar i ja ningú sabrà res més de tu.
I justament aquí és on comença la història. Un cap mafiós, en Nicolau Colom s’assabenta que el seu nom és a la llista i, en conseqüència, li queden pocs dies de vida. I per evitar-ho contacta amb l’Eric Ós, un antic pinxo que treballava al casino de Nicolau però que fa temps ha fet un canvi de vida i ara té un càrrec de responsabilitat en una de les agències de publicitat més importants.
Nicolau sap que no tindrà prou amb demanar-ho, així quan va a visitar a l’Eric es fa acompanyar d’un parell de goril·les que ràpidament marquen el terreny, destrossant els mobles de casa. El Nicolau li fa l’encàrrec de la feina: ha de trobar la Llista i la forma d’esborrar el seu nom, una tasca que sembla gairebé impossible. L’existència d’aquesta Llista podria ser una llegenda i la tasca ben bé podria ser del tot impossible. Per ajudar-lo a tenir clar que calia prendre la feina de debò, en Nicolau Colom l’amenaça: si em passa alguna cosa a mi, els meus goril·les mataran la teva dona.
Sobre la Llista, hi ha tota mena d’històries. Els que pensen que realment existeix diuen que la Guerra dels Vint Anys, el darrer gran conflicte armat en el món dels animals de peluix, va estar motivada pel desig de controlar la Llista. D’altres diuen que durant el període de la Llei Seca de tombant del segle, la Llista no va funcionar i cap animal va haver de ser recollit. I també es diu que durant els anys seixanta, artistes famosos camuflaven les llistes en missatges amagats en discos de vinil i que per escoltar-los calia reproduir-los al revés, sentint els noms dels nominats.
Espantant i patint pel que pugui passar a la seva dona, l’Eric contacta amb amics dels vells temps a qui demana ajuda per trobar la Llista. No hi ha cap pla, així que la forma de començar es tractar de trobar el camió de recollida i veure si realment circula per les nits recollint als animals que mai més tornaran.
Poc a poc coneixem com funciona la societat: com hi ha una llista d’espera per a demanar cadells i que aquests són assignats pel govern en funció de la posició dels pares i les seves capacitats per fer-se’n càrrec. També ens explica la distribució de les diverses sectors de la ciutat (Amberville, Yok, Tourquai… i el misteriós Abocador d’escombraries), cada un amb les seves característiques específiques ben definides i els seus habitants ben definits. També sabem de l’existència d’una religió oficial que dóna una explicació per a tot allò que succeeix.
“Amberville” es pot veure com un retrat crític de la societat, ja que malgrat ser una població formada per animals de peluix, la seva forma de vida recorda perfectament la societat humana: van a l’escola, fan trapelleries durant la infància, s’enamoren, es casen, discuteixen, consumeixen drogues… Alguns dels animals són bons mentre que d’altres són dolents. La religió oficial els obliga a ajudar als pobres amb donació de roba, i aquesta és una tasca que s’ha de fer… fins i tot quan no hi ha roba; aleshores cal robar-la malgrat que això en teoria és dolent. Al cap i a la fi, un petit pecat serà recompensat pel gran bé que origina.
La història combina diversos narradors; en general és el protagonista qui parla, però en altres moments la primera persona l’agafen altres personatges de la història; l’Emma Conill, que és la dona de l’Eric i també Teddy Ós, el germà bessó de l’Eric i amb qui comparteix un secret que ningú llevat d’ells coneix. En altres moments del llibre, el text és un buidat directe de sentiments, com quan en Noè Camell pot dir poca més excepte que no entén res.
No trigarem en descobrir, d’una banda, que la Llista de la Mort efectivament existeix. L’Eric i el Teddy ens explicaran el gran secret que tenen amagat… i també descobrirem altres secrets que ens revelaran com la societat dels animals de peluix no és tan idíl·lica com semblava. I la vida de l’Eric no és pas com ell s’imaginava que era.
Tot això construeix una història que enganxa al lector: vas passant cada una de les pàgines sorprenent-te amb les troballes i descobriments, pensant com aquesta societat d’animals en realitat no es tan diferent de la nostra i com a tot arreu hi ha qui té el desig de controlar la vida dels altres.
És un llibre ben diferent a qualsevol altre que hagi llegit i, certament, no em puc estar de recomanar-lo. Al començament certament costa agafar el ritme de lectura, però un cop situat, la lectura és d’allò més apassionant.