Bloc de l'editora
14.05.2012
Dues mirades fresques sobre la guerra
Avui presentem dues novel·les, ben diferents però que neixen de la necessitat d’explicar el que va passar en uns anys convulsos de la nostra història. Els anys robats, de Tània Juste, i Ara que estem junts, de Roc Casagran, són dues mirades fresques sobre la Guerra Civil i sobretot sobre l’exili.
Roc Casagran novel·la la vida d’un preadolescent que té un germà bessó que han de deixar a l’Empordà, a mig camí, quan amb la seva mare es dirigeixen a Argelers. La separació dels dos germans i la vida al camp de refugiats són l’eix central de la novel·la, i els ulls innocents d’en Tòfol ens mostren una mirada literària molt diferent de les que hem conegut fins ara. Escrit amb sentiment i agilitat, Ara que estem junts és també una història d’amor.
Tània Juste tria un personatge ben diferent, Josep Savall, un mecànic de l’aviació de la República. Quan coneix la Rosa, sap del cert que serà la dona de la seva vida, però la guerra no deixa que el seu amor es consolidi. L’exili el portarà a Argelers, i gràcies a les seves habilitats amb els avions, un alt càrrec militar li ofereix feina. Amb aquesta nova vida, Savall col·laborarà amb la Resistència francesa i el temps el portarà a prendre una decisió que afectarà de ple el seu destí.
Dos personatges als quals sorprèn la guerra en moments molt vitals: en Tòfol és un preadolescent i encara ha de descobrir, s’ha d’iniciar, i en Josep Savall es troba en el moment de construir una família. Com diu la Tània: “La guerra va interrompre moments molt importants de les persones i els va fer canviar el seu destí”.
Quan vaig preguntar als autors per què havien triat l’exili com a escenari de les seves novel·les, tots dos van donar respostes ben diferents.
L’avi de la Tània va ser aviador de la República i no va parlar gaire d’aquest moment amb els seus néts, però trobar el seu carnet d’aviador la va encuriosir molt i va començar a estirar d’aquest fil. La novel·la és fruit de moltes converses amb diversos testimonis. Com ella mateixa ha dit, “és la suma de moltes veus i és el meu petit homenatge a tota aquesta gent que m’han explicat què va passar i com es van sentir”.
En Roc és professor de català en un institut de Sabadell. Quan parla als seus alumnes dels camps de concentració de la Catalunya Nord percep un gran desconeixement. Aquest fet i les diverses lectures sobre aquest moment històric l’empenyen a escriure Ara que estem junts. En Roc tria un preadolescent perquè “m’ha ajudat a posar dolçor i humor a una història tan dura com la d’en Tòfol”.
Tots dos han coincidit en la temàtica de les seves novel·les i creuen que és bo que autors joves, potser l’última generació d’escriptors que podran documentar-se amb testimonis reals, escriguin sobre Argelers. Mentre la Tània Juste escrivia la seva novel·la, en Roc es documentava: dues ments pensant en aquell moment és bo per no oblidar.